Port de la Selva – 2 i 3 d'agost de 2005 – Mestral 15-28 nusos (puntes de 30 nusos)

Port de la Selva – 2 i 3 d'agost de 2005 – Mestral 15-28 nusos (puntes de 30 nusos)

La previsió anunciava nord. I, efectivament, vam poder comprovar la manera com el Mestral entra en aquest spot particular: fort, molt fort i ratxejat.

El Port és una badia tancada, com un embut, i orientada al nord, de manera que la Tramuntana pura entra directa, sense obstacles i canalitzada per una orografia que potencia el poder del vent del nord.

El mestral (N-O) o el gregal (N-E), com que troben l'obstacle de les muntanyes, es manifesten a dins la badia per zones de més o menys intensitat.

Al Port s'hi acosten molts francesos, que ho tenen a prop. S'imposa el nivell i el material de qualitat.

Zona balissada tocant l'espigó. El lloc queda a recer de l'onatge i del vent i la sortida és molt còmoda. De seguida trobes la ratxa.

En el marc d'un paisatge de bellesa única, dura i salvatge, el Port forma part del parc natural del Cap de Creus. Durant tot l'any, és el lloc de cita obligada amb la tramuntana, que pot durar fins a una setmana i anuncia la seva irrupció sense equívocs.

Quan entra la tramuntana, el windsurfista es prepara per anar a la guerra. Amb Tramuntana, sempre hi trobareu algun windsurfista, en qualsevol dia i a qualsevol hora, que s'ha pogut escapar.

A l'estiu, se sol sortir des de l'espigó de l'extrem oest de la platja, tocant el poble, però amb dificultats per aparcar. El mes d'agost, com a tota la costa, el Port es troba col.lapsat. Durant la resta de l'any, es pot muntar amb total comoditat al passeig. La sortida és molt fàcil (però vigileu de no trepitjar les pedres que, en dono fe, punxen i tallen). Tant costaria posar un rètol advertint-ne del perill als windsurfistes?

A la dreta una vista del poble i de l'església. En primer pla una escola i centre de lloguer que funciona a l'estiu. Material tabou, Gaastra, Hy Fly… que distribueix el nostre col.aborador Windsurfers Paradise. Des d'aquí també hi ha bon accés i hi ha un pàrquing gran i gratuït a poca distància.

L'ajuntament de Port de la Selva es preocupa bastant més de concedir permisos d'obres a constructores amb pocs miraments ecològics i estètics que no pas dels windsurfistes que adoren aquest sensacional spot. Els dies forts l'espectacle està assegurat i els espectadors i passejants s'ubiquen en llocs estratègics, com els miadors i espigons per admirar l'abilitat dels windsurfistes i treure bones instantànies.

El windsurfista, però, és vist com un visitant poc interessant econòmicament. "Només navega i gasta poc…" La gent del poble, els nadius, se'ls miren com bitxos raros.

Des de la petita escola, Windiscovery, hi ha bon accés al mar també. Ara, la platja pateix de manca d'infrestructura. Poques dutxes i algunes no funcionen. Cap concessió ni comoditat al surfer, que agrairia plataformes on rentar el material. Com a compensació, als restaurants s'hi menja d'allò més bé, bon peix i vistes al mar. Això és vida!

Foto: Rudiguer Thauser. Rider: Salvi

M'informa un local que Port funciona amb tres vents (corregiu-me si erro):

Mestral (N-Oest), Gregal (N-Est) i,  el rei dels vents del nord, Tramuntana

(N). He pogut navegar en condicions 'difícils'. Per difícil entenc un

ventarro que de 10 nusos se't posa a 30 (!!!) a la ratxa. El Busca ha marcat

de 13 a 30 nusos, amb una mitjana, a les 5,20, de 21 nusos. Poca broma.

Em comentava (i certificava!) el Roger Defez, avui a la Base, que en

tals condicions s'ha de sortir amb una taula amb prou volum perquè

aguanti les baixades de vent i una vela una mica més reduïda del que

normalment faries servir a tenor de la mitjana per aguantar l'embestida

rabiosa que t'arrenca la vela de les mans o et dispara catapultat com un

ninot.

Simple: amb vent molt ratxejat, incrementar volum, reduir vela.

Jo anava amb 110 litres i 4,7 i vaig navegar no sense dificultats...

Tenia dues taules a la sorra (100 i 80) i es complicat, perquè a la

ratxa anava molt bé amb la de 80, però se m'enfonsava quan baixava. Que

et passi això a la rompent de la gasolinera (no em vaig allunyar gens de

terra), a l'extrem oest de la platja no fa cap gràcia. L'espera es podia

fer exasperant. Amb els 110 litres se'm descontrolava i era un perill.

Solució? Menys vela sobre els 110 litres.

En segon pla, l'autor d'aquesta crònica… amb el seu vici: la botavara massa baixa.

Desenquadrada o artística?

Les condicions exigeixen tècnica i bona forma física. Amb 4.7 i 110 litres vaig navegar no sense dificultats. Res a veure amb els tèrmics de la costa central. Però va ser una gran experiència que només penso a repetir. A l'esquerra, se'm veu maniobrant. Porto una Gaastra Heat Wave que aguanta i aguanta, i una vella Bic d'eslàlom. Arnés Gaastra Freeride i un neoprè d'estiu, molt fi, elàstic i agradabilíssim, de Tribord.

Màrius Solà E-79, que es va emplear a base de bé (vegeu-lo a la foto del final, cap a les vuit de la tarda, tot sol enmig de la immensitat), estrenava les noves Ezzy del 2006. En portava una de cap, superar el seu récord de velocitat. Ho va aconseguir amb una F2 Thommen 2,70 de 87 litres, de l'any 97... Curiós que hagi de recórrer a antics pepinos d'eslàlom per posar-se a 30 nusos!!! i fulminar literalment el Navman (>>ahoralosabes.com).

Dos Heat Waves de Gaastra. L'ús del casc és més que recomanable.

El contrallum indica que a les 7 PM encara molts érem a l'aigua.

Màrius en la immensitat

>>Vídeoclip http://pardassunyer3.americas.tripod.com/portagostclip

I, per últim, us explicaré l'anècdota d'aquest "inoblidable" surftrip. Pujant, des de Barcelona, a l'autopista, a 120 km/h, sento un estrèpid fort a la carrosseria: el màstil em surt volant del capó. M'aturo a l'andana, em poso el xaleco groc i amb un triangle d'emergència corro cap al màstil per recuperar-lo. Els cotxes passen, un darrera l'altre, per sobre de la fibra de carboni sense compassió. Aconsegueixo recuperar-lo del mig de la calçada. Ha quedat tritural a dins de la funda. Mea culpa. Mai, mai feu servir una goma vella per "assegurar" un màstil.

M'aturo a L'Escala, on en Lluís Puig, gerent de la surf-shop L'Escot, em ven un Neil Pryde que pinta molt bé. En Lluís és un tipus del país, cordial i tranquil, que em reconeix amb el nom de la Visa i em confessa que segueix amb interès les evolucions de WB. La simpatia és mútua i s'ha guanyat un client :-)

L'Escot

Plaza de España, C/ Enric Serra 26

17130 L'Escala. Girona

Tlf: 972 77 19 58